avui m’afilo les urpes
avui estic tranquil
feia dies que no tenia les coses tan clares
aquesta nit sí
em divertiré
fent allò que més sé
[@more@]
em deixo emportar pels recs-recs de la llima
la mirada segueix delerosa les afilades brillantors
exercito els músculs dels dits
quin plaer saber-se esperant el moment
jugo al "gat i la rata" amb el pensament
no vull deixar
que es recrei en el que creu serà
aquesta nit sí
deixaré espai a l’improvisació que mai em permeto
no puc evitar els pensaments
és massa gran l’ànsia i el desig
sentir les mans calentes i punyents
travessant el melic, apartant la melsa
la sang fent pessigolles braç a baix
-milers de formigues que fugen amb bocins de vida-
arribar fins al cor i arrancar-lo poc a poc
sentir com se’n va la vida
