Bona nit.
Avui ha tocat neteja. Retocar un enllaç per aquí, canviar un disseny per allà.
Perdre’m, amb tranquil·litat, en mig d’aquest petit espai obscur, vitrall congelat en el temps en mig la fulgor d’un raig d’ombra.
[@more@]
El món continua donant voltes, però. A foc i ferro. Hi ha coses que mai no canvien.
Bé, la fisonomia de les muntanyes sí. La pedra grisa li va guanyant terreny a la pell verda, sobretot a prop del mar. Ara ja no hi ha coves on amagar-se i boscos encara menys. Bé, coves sí que les hi ha, artificials, però no és un gran amagatall si està numerat i censat penso jo. A més, els animals que viuen d’elles són poc generosos a l’hora de fer un espai als altres. T’has de deixar ben bé la pell -i un parell de fetges-. Els únics boscos on et podries perdre són d’éssers disfressats de persona però també estan numerats i censats. Fins i tot les paraules estan numerades i censades. Aquestes mateixes.
Se’m fa difícil amagar-me darrera d’un u. I ja no diguem darrera d’un zero.
