Avui m'he perdut per una estona en el món de les discussions buides.
Tot el dia davant una pantalla intentant fugir del silenci interior.
Fals.
Tot són crits. Però no puc respondre. No sé d'on venen i no sé que fer-ne.
No vull saber-ne. No vull saber-ne.
Al final les hores perdudes amb paraules i paraules s'han quedat en no res. Perquè no he pogut respondre. No he pogut passar l'última porta. I l'he tancada, deixant escolar les emocions cor avall, avall, al pou fosc que em menja.
I ara ja no importa. Tan irreal em sembla tot que ja no importa.
En la superfície almenys.[@more@]
Al final les hores perdudes amb paraules i paraules s’han quedat en no res. Perquè no cheap nba jerseyshe pogut respondre. No he pogut passar l’última porta. I l’he tancada, deixant escolar les emocions cor avall, avall, al pou fosc que em menja.