Arxiu de l'autor: merlanegra

Creixen les ombres en busca de llum-cegues, perdudes-;s'amaguen darrera. Sssssh!  [@more@] Tweet

Avui m'he perdut per una estona en el món de les discussions buides. Tot el dia davant una pantalla intentant fugir del silenci interior.Fals.Tot són crits. Però no puc respondre. No sé d'on venen i no sé que fer-ne. No … Continua llegint →

Bona nit. Avui ha tocat neteja. Retocar un enllaç per aquí, canviar un disseny per allà. Perdre’m, amb tranquil·litat, en mig d’aquest petit espai obscur, vitrall congelat en el temps en mig la fulgor d’un raig d’ombra. [@more@] El món … Continua llegint →

avui m’afilo les urpes avui estic tranquil feia dies que no tenia les coses tan clares aquesta nit sí em divertiré fent allò que més sé [@more@] em deixo emportar pels recs-recs de la llima la mirada segueix delerosa les … Continua llegint →

tristesa no és la paraula buidor la primera impressió dins la por i l’angoixa conviuen [@more@] secret a veus secret a veus on puc anar si tot m’encega? on? si no sento la gana que em menja… on? si no … Continua llegint →

. . [@more@] Tweet

                            [@more@] Tweet

QUI CONY s’ha inventat LA NECESSITAT DE COMUNICAR-SE!? No tinc res a dir. Res. I no vull dir res. De res. Que no ho veus? Prou d’escriure, ostia! Merda! Merda! Merda! No hi ha ningú que vulgui una transfusió de … Continua llegint →

el buit el silenci la distància t’anmateix s’envolta d’existència en la seva forma… [@more@] Tweet

Enmig del bosc del temps el camí perd sentit. Mirant endavant. Mirant enrere. Tot sembla igual enmig de l’espessor. Només el mirall ens pot donar valor a l’única distància més o menys controlable: la pròpia imatge. És aquesta l’únic regal … Continua llegint →